Cristina Riera Riezu. In memoriam
23 de gener de 2018
La matinada del divendres 19 de gener d´enguany ens ha deixat la Cristina Riera Riezu als 57 anys d´edat. La Cristina va ser la primera resident del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l´hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Acabada la residencia va ser metge adjunt del Servei de Rehabilitació i posteriorment va exercir com a metge adjunt a la Unitat d´Hospitalització a Domicili, especialitat de rehabilitació, fins que el desembre del 2011 va estar diagnosticada de càncer i per la gravetat de la malaltia va haver d´abandonar la seva carrera professional.
La Cristina ha estat una excel·lent metgessa i una estimada companya. Els que vam tenir el privilegi de compartir moltes hores de treball a l´antic Servei de Rehabilitació ens sentim molt orgullosos d´ella. Però amb la Cristina vaig tenir a banda d´una relació laboral una relació d´amistat personal que em va permetre gaudir d´un coneixement més íntim del seu estimat Ramón i desprès del seu desitjat fill Àlex.
Recordo com si fos ara mateix alguns detalls quotidians. Sent ella, resident, un dia desprès de dinar a la Secretaria del Servei em va dir: “Ramon hauria de sortir una mica abans de l´hora perquè he quedat amb un noi a la cafeteria La Oca de Barcelona”. De la manera que m´ho deia vaig pensar que havia de ser molt bo per ella. Aquell noi era en Ramón Miralles. Freqüentment parlant de temes professionals o intranscendents, la Cristina deia qualsevol cosa del tipus “en Ramón m´ha dit o m´ha comentat tal cosa” i tot seguit afegia amb un ampli somriure, “però em refereixo al meu Ramón”.
També els anys que la Cristina i en Ramón varen lluitar per la adopció del seu Àlex van ser molt intensos i esperançadors. Quants viatges, quan de patiment per si tota la paperassa entregada estaria correcte per aquell entorn legal que ells ho percebien com a molt complex !!. Però al final van obtenir el seu fruit desitjat: l´Àlex va formar part de la seves vides.
Cristina has lluitat amb molt coratge tots aquests anys per superar una malaltia molt agressiva i ho has fet amb una fermesa exemplar.
Quan es dóna la mort d´una persona especial i bona a una edat que no li correspon, és inevitable tenir un sentiment d’injustícia.
Un gran petó Cristina.
Ramon Coll en nom de la Junta de Metges i Facultatius Jubilats de l´hospital Germans Trias i Pujol.
