Ressenya de la visita i calçotada a Montblanc el 6 d'abril de 2022

3 de maig de 2022

Text i fotos Antoni Curós

El passat dia 6 d’abril va tenir lloc la tradicional calçotada que l’Associació acostuma a celebrar cada any en algun indret emblemàtic on el conreu dels calçots és famós i el tast característic. Aquest any ha estat al poble de Montblanc situat a la comarca de la Conca de Barberà dins la província de Tarragona. La darrera va ser el 5 de març de 2020 a Poblet, uns dies abans del confinament total com a conseqüència de la pandèmia de Covid 19.

La trobada va reunir 28 persones a la visita i 32 al dinar, majoritàriament socis, sent la resta familiars acompanyants. Potser la distància fins a Montblanc i la mandra de conduir va influir en que no fóssim més, tot i que el cotxe “col·lectiu” va semblar funcionar més que en altres ocasions. Afortunadament, la meteorologia va ser favorable.

Ens vàrem dividir en dos grups per fer la visita, acompanyats d’e dos guies que van fer la seva feina amb dedicació, entusiasme i bon coneixement de la història de Montblanc. La visita comença a la seu de l’Oficina de Turisme, ubicada en l’edifici recuperat d’un celler modernista del 1916 edificat pel sindicat de vinyaters , just a l’entrada del poble venint per la carretera general i davant de la muralla. El recorregut va durar una hora i mitja pel cap baix. Molt recomanable aquesta visita guiada pels que no vàreu venir i penseu anar-hi en el futur (es pot concertar a través de la web montblancmedieval.cat).

Montblanc és famós pel seu recinte emmurallat, el més gran que es conserva a Catalunya. La muralla primitiva, més curta, es va construir l’any 1163 coincidint amb la fundació de la vila com a tal. Al segle XIV es va construir el nou recinte emmurallat sota el regnat de Pere el Cerimoniós. Es van fer reformes els segles XVII i XVIII. El segle XVII va desaparèixer el fossat que vorejava la muralla i es va dedicar a pasturatge. També des de llavors i fins recentment el mur exterior s'havia utilitzat com a paret d’habitatges particulars adherits a la muralla, que no s’han enderrocat fins fa poc. A la part interior de la muralla, a les torres, encara hi ha habitatges privats que estan en ús. A partir de l’any 1947 el centre històric de Muralla de MontblancMontblanc es va declarar conjunt Monumental i Artístic i va començar la darrera rehabilitació de la muralla.

El poble sembla que té l’origen entre els segles IV i II aC en l’assentament poblacional dalt d’un turó no conreat que permetia una bona defensa dels seus habitants. Més tard va ser ocupat pels romans que van anomenar mons albis aquest espai elevat i erm que ha donat nom a la vila: Montblanc. Entre els segles IX i XI la frontera entre cristians i musulmans no quedava gaire lluny. Així, al segle XI la futura Montblanc va créixer gràcies a gaudir d’una situació geoestratègica de primer ordre, a mig camí entre Lleida i Tarragona, i per la necessitat de repoblar els territoris ocupats pels musulmans que anaven conquerint els cristians.

Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, va ordenar alçar una vila a la confluència dels rius Francolí i Anguera que es va anomenar Duesaigües. El 1155 la població quedaria rebatejada amb el nom de Vila-salva, pel fet que Ramon Berenguer IV va atorgar-li privilegis i exempcions com a principals eines per a incentivar la repoblació de la zona. Una dècada més tard, l’any 1163 la població s’enfilaria, sota l’ordre del rei Alfons I, al turó originari per evitar inundacions i, de pas, mantenir una posició defensiva preferent. El 1163, Vila-salva esdevenia definitivament Montblanc. L’any 1170, Montblanc comptava ja amb castell, església i barri amb activitats comercials. Al segle XIII Montblanc ja tenia concessió de mercats i fires de bestiar i les Escrivanies Reials i l’Estudi Major. La vila va créixer ràpidament entre els segles XII i XV. Al segle XIV, sota el regnat de Pere el Cerimoniós, Montblanc havia esdevingut una vila de referència. Aquest va ser el segle d’or de la vila amb la celebració de les corts catalanes en diverses ocasions al llarg d’aquest període: el 1307, el 1333 i el 1370. I encara al 1410 s’hi va reunir el Parlament General de Catalunya.

La vila va viure i molt bé amb el conreu intensiu de les vinyes fins l’arribada de la fil·loxera durant el segle XIX. La ciutat es va empobrir i va despoblar-se de manera significativa. En la segona meitat del segle XX va tenir un cert creixement industrial i un progressiu retorn de la viticultura. Actualment la vila ha fet una aposta de futur pel turisme durant tot l’any i especialment durant la setmana medieval de Sant Jordi (23 d’abril fins l’1 de maig de cada any) amb nombrosos actes emmarcats en un ambient medieval basat en la llegenda de Sant Jordi. llegenda de Sant Jordi.

Tornem, però, a la muralla. El recinte emmurallat, són mil set-cents metres d’una muralla de sis metres d’alçària i mig metre de gruix amb una trentena de torres (es diu que 31-34), de les quals avui en queden 28 segons el darrer recompte oficial. El conjunt originàriament tenia quatre portals que corresponien a les principals vies de confluència: pel de Sant Antoni (o Santa Anna) arribava el camí de Lleida; pel de Sant Francesc, el de Tarragona; el de Sant Jordi, posava rumb a Prades; i el de Bové, a Prenafeta. Nosaltres vàrem entrar a la muralla pel portal de Sant Antoni.

La visita es fa dins del recinte on hi ha edificis històrics i les cases de gran part de la població intramurs de Montblanc. Abans d’entrar al recinte, fora de la muralla, es veu a distància el pont vell de pedra que està en obres després d’una riuada. Una mica més amunt hi ha l’antic hospital de Santa Magdalena, edificat els segles XV i XVI on hi ha un claustre gòtic petit i acollidor. Actualment és seu de l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.

Ja dins el recinte emmurallat caminant pels carrers empedrats vam fer cap a la plaça de Santa Maria on hi ha l’església del mateix nom i davant mateix l’edifici gòtic de les Escrivanies reials que en l’època medieval estava ple d’advocats i funcionaris reials. L’edifici eclesial es va acabar prematurament al segle XV per manca de finançament com a conseqüència de la pesta negra i per això l’entrada principal està en un lateral de la mateixa.

A continuació seguint un passeig molt agradable vàrem passar per la cuidada plaça Major amb bonics edificis com l’Ajuntament, la casa Desclergue, els porxos de can Malet i la font Major. Per carrerons estrets típics medievals vàrem arribar a l’església de Sant Miquel on es pot admirar un sostre de fusta policromada de gran valor artístic. Inicialment d’estil romànic edificada l’any 1288 va ser transformada en gòtic el segle XIV. Finalment vàrem pujar a una torre de la muralla des d’on es tenia una vista panoràmica colpidora del poble, el turó original fundacional i la impressionant església de Sant Francesc. Aquesta es va començar l’any 1286 i es va dedicar al monjo d’Asís que es diu que entre 1211 i 1214 va passar per Montblanc. En aquest recinte es varen celebrar les Corts catalanes de l’any 1414 que va presidir Ferran I d’Aragó.

Finalment vàrem pujar a una torre de la muralla des d’on es tenia una vista panoràmica colpidora del poble, el turó original fundacional i la impressionant església de Sant Francesc començada l’any 1286 que es va dedicar al monjo d’Asís que es diu que entre 1211 i 1214 va passar per Montblanc. En aquest recinte es varen celebrar les Corts catalanes de l’any 1414 que va presidir Ferran I d’Aragó.

Ja amb més gana que altra cosa ens vam presentar al restaurant “El molí de Mallol”, just al costat de l’Oficina de Turisme. Ens esperaven i la sorpresa molt agradable va ser que vam disposar d’una sala amplíssima només per nosaltres on estava disposada una gran taula llarga on ens encabirem tots sense cap dificultat. Al costat hi havia unes quantes taules rodones força grans on a peu dret i còmodament vàrem gaudir dels calçots, això sí, que ja es notava eren de final de temporada. La resta de l’àpat va complir les expectatives. El local va facilitar el moviment dels comensals per les converses de sobretaula que segons ens van indicar els assistents van ser molt agradables com habitualment.

I fins la propera esperem que tots estiguem bé i ens podem tornar a veure!!!