Trobada de tardor. Dijous 20 de novembre 2022. Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona

Novembre 2022

Text Ramon Coll

La trobada de tardor de 2022 va aplegar a 50 companys/es, (sí, cinquanta !!) una mica abans del migdia a la plaça del Pi de Barcelona. Mentre que uns fèiem les salutacions i comentaris previs a iniciar la jornada que seria de mati i tarda, altres acabaven de fer un mos a les terrasses de la plaça. En tots es palpava l´alegria del retrobament amb els companys que probablement no havíem vist des feia un temps.

La trobada es titulava: “Descobrim els secrets de Santa Maria del Pi”. Una aproximació a la basílica de Santa Maria del Pi, història viva de Barcelona. La visita va ser guiada i il·lustrada pel periodista i escriptor David Revelles que va fer una exposició molt didàctica i amena.

L’església de Santa Maria del Pi és un exemple molt representatiu del gòtic religiós català del segle XIV. El recorregut per l’església ens va permetre conèixer tots els secrets al voltant del temple. Per exemple, la seva rosassa –la més gran de Catalunya-, el portal de l’Avemaria (amb alguna resta romànica) que és una representació del segle XII de l’expulsió d’Adan i Eva de l’Edèn, o la capella de la Puríssima Sang.

L’església del Pi va estar molt lligada al gremi de Tenders Revenedors a través de la capella de Sant Miquel Arcàngel o el Misteri dels Revenedors, obra de Damià Campeny, el gran escultor neoclàssic de Catalunya. Vàrem poder contemplar el Tresor de la basílica, amb joies d’orfebreria com la Custòdia Major del Pi (1587), el Lignum Crucis del Rei Martí I (1498), així com una aproximació a La Sagrada Família d’Antoni de Viladomat, el millor pintor del barroc català.

En el recorregut no hi van faltar personatges fascinants associats a l’església, com ara Sant Josep Oriol, prevere beneficiat del Pi a finals del segle XVII, conegut com “el doctor Pa i Aigua” (repartia el seu salari entre els pobres a l’entrada de l’església), o d'altres més desconeguts....

També la visita ens va permetre descobrir l'importantíssim paper de Santa Maria del Pi durant el setge de 1714 i, és clar, els episodis i petjades de la Guerra Civil espanyola a la basílica, com ara la pèrdua de l’orgue, devorat per les flames l’any 1936.

Per rematar aquesta immersió en la història del Pi, vàrem poder gaudir de la meravellosa panoràmica de Barcelona que ens ofereix el terrat del campanar. Des dels seus 54 metres d´alçada es gaudeix d’una perspectiva única de 360° de la ciutat. Llàstima que el dia estava una mica ennuvolat, però l´esforç per pujar-hi i saber molts detalles d´aquesta obra ho va compensar. Vàrem saber que “perdre el seny” deriva de quan el campaner no aconseguia mantenir la campana cap per amunt i deixar-la quieta un temps. Fins a la dècada del anys 50 hi varen haver campaners. Els dos companys que no van pujar per les empinades escales del campanar, varen tenir la recompensa de poder gaudir de l´assaig del Chorus Cellensis d’Àustria.

Posteriorment ens vam desplaçar, tot fent un passeig curt pel barri Gòtic, fins al restaurant de Can Culleretes, el segon restaurant més antic d’Espanya i un clàssic barceloní de cuina casolana. Com érem força colla ens van distribuir en bastantes taules. Això ens va permetre poder establir una conversa molt fluida entre els comensals de la taula. La sobretaula no es va poder allargar molt perquè a les 4 de la tarda teníem un altra activitat a la basílica.

Abans de retornar a Santa Maria del Pi el guia ens va explicar el significat d’alguns escrits que es troben als murs que donen a la plaça de Sant Josep Oriol.

Un epíleg de luxe per acabar la jornada: la visita a l´arxiu de Santa Maria del Pi. Disposa de documents del segle XIV al XX que mostren el bategar de la història de la ciutat i de Catalunya. En Jordi Sacases, que és l´arxiver de l’església des de fa més de 30 anys, ens tenia preparats documents mèdics i farmacèutics per examinar. Va ser una trobada molt amena i que va donar peu a una viva discussió entre el punt de vista de l´arxiver i el d´alguns de nosaltres sobre conceptes recollits en documents històrics. Més informació a http://www.apsmp.cat/

Fins la propera amics !