Ressenya de la visita al monestir de Poblet del 5 de març de 2020
13 d'abril de 2020
Dibuix : Margarita González Tadeo
Text: Antoni Curós
El passat 5 de març de 2020 més de 40 persones, entre socis i alguns familiars, vàrem fer la visita prèviament programada al Monestir de Poblet. Vàrem tenir sort, perquè si ens agafa uns dies més tard ens quedem confinats al Monestir, per altra banda el lloc més adient per estar confinat.
La visita va estar força bé, pausada i amb un guia simpàtic i ben informat, d’aquells que potser adorna un pel massa les seves explicacions, afegint algunes anècdotes que tenen un fonament històric més que discutible però que provoquen un somriure general.
El monestir va ser fundat l’any 1150 sota l’impuls del compte de Barcelona Ramon Bereguer IV i és un dels més grans d’Europa. Pertany a l'actualment denominada ruta del Císter que inclou els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Aquests tres monestirs junt als de Pedralbes, Ripoll i Montserrat són cabdals en la història de Catalunya i en el seu imaginari col.lectiu.
El conjunt arquitectònic està molt ben conservat i la restauració que es va fer a partir de 1930 ha estat molt encertada. Les edificacions segueixen clarament el patró que havia de tenir qualsevol monestir cistercenc com aquest, distribuint els edificis i els espais pensant en que la comunitat havia de ser autosuficient. Així tenim el celler, la cuina refectori, la sala de celebracions, la biblioteca, la sala capitular, el dormitori, l’arxiu i el claustre que vàrem poder visitar. El museu que també vàrem visitar exposa el patrimoni que s’ha pogut conservar fins a dia d’avui. Hi ha altres llocs que no es poden visitar per no interferir amb la vida monàstica.
Al monestir actualment hi viuen 25 monjos però en la seva època de màxim esplendor n’hi havia 300 i hi vivien unes 700 persones. Els monjos segueixen les regles de Sant Benet com des de l’inici de la fundació del Císter. Em va impressionar molt l’antic dormitori situat al primer pis del claustre. Té una superfície rectangular de 1000 metres quadrats, nets, sense cap separació i és on dormien els monjos, a terra arrenglerats. Més tard es van fer cel.les, on van dormir les successives generacions de monjos fins l’any 1996 que es van traslladar als dormitoris actuals.
La veritat és que durant la visita no costa gens deixar anar la imaginació i trobar-te sense problemes fent vida de monjo de fa quasi mil anys. Fins i tot pots visualitzar els llocs i el relat de la magnífica novel·la de l'escriptor italià Umberto Eco publicada l’any 1980 "El nom de la rosa". Novel.la que l’any 1986 fou magníficament representada en el cinema pel director Jan-Jacques Annaud.
Pels que voleu saber detalls de Poblet, arquitectònics, històrics o de qualsevol mena us recomano anar a Google on hi trobareu tota la informació que busqueu.
En acabar la visita després de contemplar un reportatge visual del monestir, ens vam dirigir cap a Santes Creus per gaudir de nou de la calçotada de Cal Mosso que com la de fa 2 anys va ser un èxit total. Però deixeu-me que us confessi que per a mi, lo millor de les calçotades és la companyonia, la salsa i el complement gastronòmic que acompanya aquest tipus de tiberi. Els calçots són l’excusa.
En resum, crec que tothom s’ho va passar molt bé. És una visita molt recomanable.
Ah! Vull agrair a la sòcia, artista,i amiga Margarita González Tadeo el dibuix que il.lustra l'encapçalament d'aquest escrit. De fet, ja és la nostra il.lustradora de capçalera.
Fins la propera !
