Triangle casa-UCI de l'hospital-familiars
11 de juny de 2020
La pandèmia de COVID 19 ha imposat una llunyania física entre tots els actors de la relació clínica: Metge, malalt i familiars. Tots van quedar aïllats en solitud.
Els familiars de pacients crítics han viscut l’angoixa de no poder visitar-los i de no poder tenir contacte amb l’equip mèdic que els atenia directament ja que la pròpia dinàmica d’ una assistència “boja” feia que la informació telefònica arribés tard, fos donada per metges, de vegades d’altres especialitats i canviant de persona cada dia segons els torns assistencials.
Un grup de companys especialistes d’Anestesiologia i Intensius, ens vàrem oferir per poder pal·liar una mica les dificultats que tenien els metges assistencials per a donar informació i a la vegada poder oferir continuïtat a la comunicació.
Ens van facilitar l’accés al SAP de tal manera que podíem conèixer la història, tractaments i l’evolució dia a dia.
Durant un mes i mig, vam parlar diàriament amb el familiar de referència. I ells van agrair des del primer moment saber que cada dia parlarien amb la mateixa persona.
Els nostres companys s’han sentit alleugerits sobretot en els moments més difícils de la pandèmia.
La feina ha estat dura. Moltes hores pendents de si el curs clínic estava o no escrit, trucades que s’allargaven amb mil preguntes, mil angoixes i tantíssima incertesa en tot.
Vam explicar el que podíem/sabíem, vam demanar algun consentiment per a actuacions com la traqueostomia o per entrar en algun estudi com el del Remdesivir.
Notificar l’èxitus va ser el pitjor. Ja s’havia establert un cert vincle “amistós” i donar aquesta noticia, per bé que fos a poc a poc, anant-los preparant... et feia sentir el dolor i la impotència per acabar dient que no s’ hi podien acostar i que ja els avisarien de la funerària.
Cap gest, cap mirada, només la veu.. .. que difícil!
I malgrat tot, et donaven les gràcies una i mil vegades per haver estat cada dia, per haver escoltat, per haver estat d’alguna manera l‘únic vincle amb la seva persona estimada.
Nosaltres hem agraït haver ho pogut fer. I la gratificació que hem experimentat és molt més gran que l’esforç que ens ha demanat.
Clara Llubiá
