Adéu siau Pepe

14 d'abril de 2021

Vaig conèixer al Pepe Izquierdo a finals dels anys 70 a l´hospital de Bellvitge en una situació de lluita dura, quan jo iniciava el MIR i ell era un jove staff. Va ser el primer adjunt que vaig tenir en la rotació d´intern (si es feia un any d´intern i desprès sol·licitaves plaça de resident!). Ell em va obrir l´interès per la pneumologia. Eran anys d'il·lusions i d´esperança.

Passat uns anys ens vàrem retrobar a l´hospital Germans Trias i Pujol. Vaig poder gaudir d'un company a la feina i d´un amic. Sempre el recordaré amb aquell somriure de "murri" i aquell humor que sembla no va perdre malgrat haver de lluitar tant de valent contra la malaltia com ell ho va fer.

Pepe allò que sovint deies somrient a la cua de la cafeteria de l´hospital a l´hora de pagar: "No se me adelanten, pero tampoco se me atrasen" Ho vas aplicar malament. No calia que t´avancessis. DEP.

Ramon Coll