Comiat al company recentment traspassat Jaume Canet

29 de gener de 2021

De de l’Associació de facultatius jubilats de Can Ruti volem donar el darrer adéu al nostre estimat amic Jaume Canet. La malaltia i la mort no el van deixar gaudir de les trobades amb tots els companys i companyes amb qui havíem conviscut durant tants anys.

Havia fet la residència a l’hospital de Sant Pau. Can Ruti el va fer seu i ell s’hi va sentir acollit. Al Servei d’Anestèsia de Can Ruti hi va entrar com adjunt. Va ser més tard cap de secció i cap de servei des que ens va deixar Fernando Vidal.

Des de bon començament va dipositar la seva il·lusió en el creixement harmònic de l’hospital i la lluita pel seu prestigi. Va crear una coral que va ser més que un símbol. Va ser la demostració de la capacitat integradora del Jaume. Tothom hi era convidat i es va convertir en el nucli inicial de les bones relacions que mantindria amb tots els estaments de l’hospital. Més tard, i en la mateixa línia integradora, va organitzar la 1 cursa hospitalària pels voltants de Can Ruti que encara se celebra i que és un punt de trobada de corredors i corredores de tots els hospitals. Tenia una gran capacitat d’escoltar, negociar i pactar, qualitats que li van fer guanyar el respecte dels altres caps de servei i de les diferents direccions i gerències que es van anar succeint al llarg de la seva vida com a cap de servei. La millor qualitat, la capacitat de teixir vincles amb altres serveis i infermeria en la creació de projectes comuns.

No era amic de compliments ni afalacs. Era home de profundes conviccions i res el desviava del camí tot i que feia giragonses i revolts per satisfer totes les parts implicades.

Tenia amics i amigues a tots els serveis de l’hospital. Amb uns parlaven de música, amb d’altres d’excursions i cims, amb d’altres de curses i maratons, amb d’altres de llibres, de temes laborals o de política sanitària.

Però va ser al Servei d’Anestesiologia a qui va dedicar tota la seva vida professional. Amb una gran capacitat de treball va ser un referent per a tots nosaltres.

Tots els que hem viscut l’hospital i els que encara hi són compartim la tristesa d’haver-lo perdut. Ha estat però, un privilegi haver-lo conegut d’una manera o altre, haver-lo tingut d’amic, haver treballat amb ell, haver après d’ell, haver compartit alegries i problemes. A cada un de nosaltres ens va donar un bocí de la seva vida. Tot ho donava i encara li’n sobrava. Així era i així el recordarem sempre. Gràcies per tot Jaume.

Roser Garcia Guasch, Margarita González, Covadonga Llorente, Clara LLubià